MARÇ, TEMPS DE CALÇOTS

Amb l’entrada de març tots esperem ansiosos l’arribada de la primavera. Ens comencem a treure capes, a aprofitar els primers raigs de sol que arriben amb una temperatura més agradable, i a consumir les hores de llum que s’allarguen cada dia una mica més.

És veritat que el bon temps dóna més joc, el poder estar més hores a fora, el visitar espais oberts sense necessitat de portar mil robes d’abric a sobre, i veure com les flors i els camps comencen a donar color a aquesta magnifica estació. Vam començar el mes anant Als aiguamolls de l’Empordà, i vam poder veure la gran quantitat de cigonyes que preparaven els nius, moltes classes d’ocells i vam poder donar de menjar als cavalls. realment va ser un encert el lloc, jo no hi anava des dels meus 13 o 14 anys, i vaig poder recordar novament les excursions que havíem fet amb l’escola. El sopar d'aquell dia va ser un sopar d'adolescenst , qui m'havia de dir a mi que després de no se quants anys, i si dic 10 no exagero, tornaria a trepitjar un Mc Donalds. Com canvien els temps...

Aprofitant el bon temps del que parlava, un altre cap de setmana ens va servir per fer esport: "Projecte biquini", i armats amb unes raquetes i un volant, vam montar la nostra xarxa al mig del camp i jugar s'ha dit. El brenar aquesta vegada el vaig prepar jo, res de Mc Donalds, aire fresc i embotits catalans.

Que ens podria faltar en un mes de març?????

Qui no ha fet aquest març una bona calçotada? El ritual del foc, l'enfilat dels calçots, la seva salsa romesco feta amb tant d'amor, i la millor companyia al costat de la família i els amics. Això no té preu.

Vaig explicar-li a en Tao tot allò relacionat amb els calçots, pensava que no ho provaria, una ceba bruta, cremada, tot ple de cendra... Però la veritat que en Tao em va sorprendre una vegada més, dient-me :”Dóna’m un calçot que el provaré”, i no només això, sinó que va repetir un darrera l’altre com un campió. Va estar genial. 

   

 L'últim cap de setmana de març el circ havia arribat a la ciutat de Girona i vam decidir anar amb en Tao i uns amics del projecte Rossinyol de la Bisbal. Haig de dir que després de veure el circ de Figueres tot pot semblar poc, però realment va estar molt bé. El circ relatava el conte de "El mundo màgico de OZ" i vaig poder explicar-li a en Tao les aventures de la Dorthy, el lleó, l'espantaocells i l'home de llauna, un conte que ell no coneixia.